dilluns, 30 d’abril de 2012

Remeis sense sentit social


És època de sacrificis, d'adaptació a nous entorns, d'aprofundir en la competitivitat i el sector del Lleure Educatiu no pot restar-ne al marge d'aquesta tendència. Aquest és el missatge que se'ns repeteix des de diversos llocs. Alguns més allunyats del nostre dia a dia al centre de treball com els mitjans de comunicació o de més propers quan ens ho diu la nostra pròpia empresa.
La congelació dels salaris, les hores extres no remunerades,el voluntarisme gratuït i sense compensació semblen ser les fórmules preferides per poder ensortir-se'n amb èxit d'aquesta crisi. Però si el problema no resideix ni en la gestió,ni en el projecte educatiu, ni en les persones que dia a dia fem possible aquest projecte, on és?Se'ns diu que es troba en el model deficitari de l'Estat del Benestar. En concret el de la Generalitat que acumula un deute del 22% sobre el seu PIB.
Sembla, se'ns diu que hem volgut viure per sobre de les nostres possibilitats i ara toca pagar-ho. Com?Doncs es cita a Paul Krugman o Miguel F. Ordóñez(si heu llegit bé Miguel Fernández Ordóñez governador del Banc de Bancs a l'Estat Espanyol) que proposen una retallada dels salaris per sortir de la crisi. En concret un 2%.
Però fins a quin punt és realment aquesta la fórmula que ens traurà d'una situació com la que actualment patim amb 584.572 persones aturades a Catalunya i 5'54 milions pel conjunt de l'Estat Espanyol?
Catalunya amb Espanya és un dels països de la zona EU-15(que inclou els països més desenvolupats com França, Alemanya, Itàlia...)on el seu PIB per capita arriba al 94% del PIB per capita de promig a la UE-15. En canvi el gast social per habitant només és del 74% de la mitja de la UE-15. Si ens equiparéssim al gast social que es fa a la resta de països de la zona UE-15 segons el seu PIB, l'Estat Espanyol i Catalunya per extensió es gastarien 66.000 milions d'euros més en el seu Estat de Benestar del que ara mateix es gasten. Els recursos hi són però el problema és que l'Estat Espanyol té un dèficit concret sí, però és de recaptació d'impostos.
Segons el cos d'Inspectors d'Hisenda el frau fiscal a L'Estat Espanyol és de 88.000 milions d'euros concentrats majoritàriament en les grans fortunes i en aquelles empreses multinacionals que facturen més de 150 milions d'euros a l'any. Allà és on es troba la riquesa però falta la voluntat política d'abordar-la.
Pel que fa a Catalunya les retallades socials que es justifiquen pel famós dèficit acumulat, es podrien haver evitat també per la via d'augmentar els ingressos. Una mesura que el govern conservador de CIU representant d'uns interessos econòmics concrets mai estarà disposada a fer.
Mitjançant el manteniment de l'Impost de Successions podria haver ingressat uns 400 milions d'euros, amb el de Patrimoni uns 538 milions, amb el de l'eco-taxa uns 150 milions d'euros i establint una taxa sobre les transaccions financeres a partir d'un determinat tram(el dels grans moviments de capitals) més de 1.000 d'euros. Mesures totes aquestes només a tall d'exemple que estan a l'abast d'un govern que aposti decididament per sortir de la crisi i no per afavorir només les rendes més altes.
Ara bé, llegint això una treballadora del Lleure Educatiu pot preguntar-se de quina manera aquestes dades tant macroeconòmiques poden afectar el discurs d'ajustament que dia a dia se li predica. Com havíem dit al principi les congelacions de salaris i les hores extres no retribuïdes(una altre manera de reduir el sou de forma indirecta) són la fórmula preferida per part de les Patronals. Amb aquesta mesura no només s'està afectant al benestar dels treballadors i les treballadores sinó que s'està contribuint a aprofundir encara més en aquesta crisi.
Tocar els salaris és afectar la demanda que vol dir el consum, únic actiu econòmic reconegut que pot generar més activitat econòmica i per tant generar més riquesa, benestar i ocupació. Citem James Galbraith “pujar el salari mínim vol dir augmentar el consum i amb ell la necessitat de tenir més treballadors per a augmentar la producció de productes consumits”.
l'Estat Espanyol i per extensió Catalunya és un dels Estats UE-15 amb el salari mínim més baix(juntament amb Itàlia i Grècia)i també actualment un dels països amb una de les taxes de desocupació més grans. No només això sinó que també és un dels més endeutats amb un 22% del PIB en deute corrent sobre les esquenes de les llars. En canvi els beneficis empresarials no han parat de pujar any rere any.
La política empresarial de congelació de salaris només farà que empitjorar la situació. A Austràlia s'acaba de pujar el salari mínim a 16 dòlars la hora i en cavi la taxa de desocupació segueix sent una de les més baixes del món d'un 5%.Aquest exemple desmenteix el mantra de les Patronals que és la del govern conservador de torn i dels mitjans de comunicació afins.
Continuar pel camí proposat per teòrics neoliberals com Paul Krugman (no diguem ja M.F. Ordóñez) és un error. És falta de bona fe voler fer creure que els salaris faran més competitius uns treballadors com els dels Lleure que precisament deuen la seva existència a un entorn social cohesionat i amb capacitat de pagar béns i serveis com els que oferim. Per tant invertir en salaris és una manera directa d'invertir en el manteniment del medi social que ens farà créixer en activitat i no al contrari.
Si seguim abonant l'argumentari neoliberal, com ens distingirem de la resta?Com aportarem un valor diferenciat basat en una activitat integradora i de cura de les persones si defugim de fer-ho en les que ens són més properes, és a dir els treballadors i les treballadores del sector del Lleure Educatiu? La precarització no funciona ni a nivell macroeconòmic ni tampoc a nivell de sector d'activitat.
En aquests moments el que hem de fer per distingir-nos com a “marca de valor” és precisament privilegiar allò que més defineix un projecte solidari i de compromís social i no de sumar-nos a la tendència d'abaratir el cost del quilogram de carn de treballador/ora per fer-nos més atractius a l'hora de guanyar concursos i externalitzacions.

T'informem dels teus drets! Subscriu-te al nostre butlletí informatiu.

* indicates required
Sector de treball